Una especialitat curiosa és l’okonomiyaki que és una massa feta amb farina i ou entre d’altres ingredients, que es cuina a la planxa i a la que es pot afegir qualsevol cosa. Hi ha qui li diu “pizza japonesa”. En molts restaurants d’okonomiyaki hi ha una planxa al mig de cada taula on es serveix la massa i el client hi afegeix els ingredients al seu gust. El consell de redacció d’aquest bloc té opinions contraposades sobre aquest plat. Hi ha un empat d’1 a 1 per decidir si és una especialitat recomanable o no. Així doncs, allà vosaltres.

Una manera d’aproximar-se a la cuina quotidiana japonesa és sortir de les zones turísitques i provar sort. Fora d’aquestes zones les cartes només estan en japonès i un no sap mai quina sorpresa li espera darrera de cada plat. Malgrat tot, hi ha un costum que facilita la feina als i les visitants: molts restaurants tenen els plats expossats a l’aparador. Hi ha tota una industria de producció de menjar de plàstic per als aparadors que, en la majoria dels casos, reprodueix fidelment l’aspecte del que es pot menjar a dins.

A la secció de manga traduït hi ha produccions japoneses que s’han editat a l’estranger en altres idiomes: anglès, francès, portuguès, koreà, xinès i castellà (aquí anomenat “espanyol”). I explorant la secció d’exemplars traduïts al castellà ens trobem tota la col·lecció de Bola de Drac en llengua catalana.

Pensant que la classificació s’havia fet d’aquesta manera per desconeixement vam decidir informar a recepeció. Però abans d’acabar la frase, la noia de recepció ens va dir: “oh, sorry, sorry, we know is catalan”

Conclusions:

1. Català/catalana que passa pel museu, català que busca Bola de Drac.

2. Català que passa pel museu, català que notifica la “confusió”.

3. Catalans i catalanes que passeu per Kyoto: hem de continuar donant la pallissa.

Anar a la platja no suposa un alliberament: tovallola, crema i top less. Què és això d’anar a la platja sense maquillar? Ni hablar del peluquín! Elles o van mones o no hi van. Vamos que són el “antes muerta que sencilla” però en Japonès.

Platja llac Biwa

Pestanyes postisses, eye liner, laca als cabells… I nosaltres pensant: aquí les noies no saben nadar… Que va! És per a que no se’ls desfaci el pentinat! Quin riure! Moltes de les noies que vam veure arribaven a la platja i en lloc de treure’s la roba se la canviaven. I en pantalonets i samarreta o biquini… cap a l’aigua!

La vorera: pas obligatori per vianants i bicicletes!!!!

La bicicleta és un mitjà de transport força utilitzat però és obligatori que vagin per la vorera!!! Sí, els vianants i les bicis destinats a “conviure”. Si a això li sumem que aquí es condueix per l’esquerra i que si vas a xocar amb algú que ve de front se t’aparta posant-se a la seva esquerra… cal fer filigranes per no xocar amb ningú!

Això sí, la bici aquí no és cosa de hipis. Hi veuràs iaies, mames amb nens, nois amb tratge i nenes mones que han quedat per anar al karaoke. Són tot un món!

Todai-ji, Nara

Indubtablement Nara és preciós. Els temples i santuaris estan envoltats de natura i hi ha cèrvols per tot arreu. Però la veritat és que no ens va impressionar gaire. Com a paratge natural, Nikko és molt més espectacular, i de cèrvols campant ja n’havíem vist a Miyashima. Moments inoblidables…I el cèrvol que se t’acosta, i tu: “Mira, soy la mujer que susurraba a los ciervos, fes-me una foto que sóc la millor i els animals m’adoren…” I el cèrvol: “Que t’ho has cregut… perquè no m’he adonat abans de què el que tens a la mà és un paper i no una galeta, que si no de què vinc fins aquí amb la calda que fot!”

Yoshikien, Nara

No obstant, ens va agradar molt el temple de Todai-ji, l’edifici de fusta més gran del món on hi ha un “pedazo” de buda de bronze (que per treure-li la pols, t’hi cagues), i el jardi Yoshikien, que no surt a gaires guies i que vam trobar per casualitat. És tan bonic que no vam poder resistir d’entrar… o va ser perquè posava :”Free entrance for foreigners tourists”?

En arribar, Hiroshima ens va semblar una ciutat d’allò més normal. Un ritme més aviat tranquil i gent amunt i avall amb el seu dia a dia. Però en apropar-nos al parc commemoratiu de la bomba atòmica vam adonar-nos que sota aquella aparença corrent, Hiroshima amagava molt més. És esgarrifós el que hi va passar, però encara ho és més escoltar atentament com es va gestar. Com persones van decidir matar persones, a consciència, esperant avaluar els resultats de la seva nova joguina creada per a l’ocasió. Hiroshima, com tots i totes els que arreu han viscut les conseqüències de les guerres camina endavant, però no oblida. Cada 6 d’Agost es celebra un acte amb la intenció de recordar i d’activar consciències. Perquè de joguines com aquella, encara en queden. Encara hi ha persones disposades a utilitzar-les i, igual que al pati d’una escola, disposades a fardar de qui en té més.

En aquest enllaç trobareu algunes de les fotos que vam veure al museu del park en memòria del desastre: http://www.gensuikin.org/english/photo.html

Cal puntualitzar que el museu no càrrega només contra els que van llençar la bomba i contra els països que actualment tenen caps nuclears. També és fa una dura crítica al període imperialista i militarista que va portar al Japó a estar en guerra amb Rúsia, la Xina, Korea i els Estats Units en només uns 50 anys.

Recomanació: Un bon lloc per allotjar-se a Hiroshima és el World Friendship Center. És un petit alberg amb habitacions d’estil japonès propietat d’una ONG. El porta un família dels Estats Units molt agradable que us pot proporcionar informació tant turística com històrica d’Hiroshima i els seus voltants.

Hiroshima abans

Hiroshima després

Què? Heu flipat, eh?

No, no és una foto fruit d’una gran caminada per les muntanyes i una llarga i pacient espera. De fet, no té cap merit. Si no us ho creieu mireu les següents fotos d’aquesta entrada.

L’illa de Miyashima, molt a prop d’Hiroshima, és famosa per tenir un santuari Sintoista a la vora del mar amb un Toori (la portalada principal del santuari) flotant. Però també és famosa perque hi conviuen dues espècies que, habitualment, son incompatibles: l’homo turisticus i el cèrvol comú. Els animalets corren al seu aire buscant menjar perquè mai no els ha perseguit ni caçat ningú. Eren considerats els missatgers dels déus.

A la mateixa plaça on les ordes de turistes desembarquen a l’illa pots trobar cèrvols passejant-se buscant menjar sense cap mena de vergonya. A les guies i als fulletons turístics s’adverteix als viatgers que no deixin papers importants (passaport, bitllets de tren, JRPass) a l’abast d’aquestes feres depredadores de paper.

Val a dir, que aquests herbívors es foten tot el que els hi possis per davant: papers, bosses de roba, samarretes… però per a que se’t mengin el passaport o el JRPass s’ha d’estar a la parra.

Toori flotant, Illa de Miyashima

Al Japó hi ha força volcans i molta activitat sísmica però això no només porta problemes. Una de les conseqüències positives és que al païs hi ha moltes zones d’aigues termals amb els banys anomenats Onsen.

Són petits recintes, alguns al mig de la natura, on es pot gaudir de les aigues termals amb independència de la temperatura que faci fora de l’aigua.

Deixant de banda els beneficis per la salut que puguin tenir les aigues termals sulfuroses, és un plaer poder banyar-se en una basa amb l’aigua a 50 graus, envoltat d’arbres i veient caure la pluja.

La majoria dels banys tenen la part pels homes i la part per les dones, i un hi entra nu o nua. En alguns hi ha una part mixta on és obligatori portar banyador.(Normal!)

Cal rentar-se abans i després del bany hi ha dutxes japoneses. Pels que tingueu presents els dibuixos manga (el pare del Ranma, per exemple), disposes d’una aixeta a la paret (molt avall), un petit banquet de fusta per estar ajupit, un gibrell i un mirall. Vamos, còmode de la òstia! Jo encara no he trobat la tècnica per rentar tots els “huecos”, però què hi farem…

Els Onsen on hem estat són a la ciutat de Beppu, que està plena de columnes de vapor que surten del gran nombre de banys que hi ha, tots naturals.

Lògicament, no tenim fotos de l’interior però ho il·lustrem amb una foto d’un “onsen de peus” que hi havia a la zona dels Alps i una altra de les cabanes on es feien les sals de bany a partir de l’aigua sulfurosa a Beppu.

Onsen pels peus, Kamikochi, Alps Japonesos

Cabanes per fer sals de bany a l'estil del període Edo. Beppu.

Estaria molt bé perque els cauria la cara de vergonya. Això sí, que vinguin de vacances i que s’ho paguin ells, que encara acabarem rascant-nos la butxaca.

Interior d'un shinkansen (Hikari Rail Star)

Totes i tots tenim molt a despotricar de la Renfe però viatjant pel Japó el grau d’indignació per la xarxa ferroviaria espanyola i l’admiració cap al millor sistema de transport públic del món creixen en paral·lel.

Els Shinkansen (trens bala) tenen uns 30 anys i tots van a velocitats superiors a l’AVE. A més permeten travessar tot el país i enllaçen la gran majoría de les ciutats importants i els seients són més còmodes i estan més separats que en la “Alta Velocidad Española”. L’únic que no tenen els trens d’alta velocitat nipons són pantalles per passar les meravelloses pel·licules amb que ens obsequia Renfe en els viatges a Madrid. Com veieu, al Regne d’Espanya sempre es prioritza de la manera més intel·ligent.

Shinkansen, Hikari Rail Star

Cal remarcar que no només hi ha els Shinkansen. La xarxa de trens de mig recorregut és excel·lent, igual que els trens de rodalies i els metros. Pràcticament no t’has de preocupar dels horaris perquè la freqüència de pas és molt alta i es pot arribar a tot arreu amb el transport públic. Quan no hi ha infraestructura ferroviària hi autobusos que surten de les estacions de tren i estan perfectament indicats.

Aquí trobarien una estupidesa muntar una línia d’alta velocitat entre Tòquio i Kioto i deixar abandonada la resta de la xarxa. Doncs res, a les espanyes nem fent: el trajecte entre Manresa i Barcelona dura el mateix ara que fa 150 anys (no és cap exageració, fa poc companys i companyes del Bages van estar protestant per l’estat deplorable de la línia i van constatar aquesta dada), quan plou molt s’interromp el servei de rodalies, la primera gran inversió per crear una línia d’alta velocitat es fa per connectar Madrid i Sevilla l’any 92, l’AVE no ha connectat Madrid amb Barcelona fins al 2008… per no parlar dels retards, la desinformació, els preus….

Informació pràctica: Qui vulgui conéixer el Japó té la possibilitat de comprar el Japan Rail Pass. Es un abonament que, amb les seves diferents modalitats, permet agafar tots els trens (Shinkansen i convencionals) sense cap limitació durant 1, 2 o 3 setmanes.